Mirant com un peix

Cròniques de la derrota / Adeu amic

2012-02-15T15:16:00.003+01:00

Tantes ganes que tenia de començar el nou any, i en acabat d'estrenar em va prendre al meu amic.
El va arrencar d'aquest món per no tormar mai més.
Tota una vida de lluita, d'esforç, de compromís, i ara que podies gaudir acabes descansant eternament.
Espero que allà on estiguis, et trobis millor que en aquest món, encara que sense la teva estimada esposa i el teu estimat fill em costa imaginar.
L'altre dia vaig estar al teu adéu, i encara no em creia que te'n havies anat. No em vaig adonar que et portaves tota la teva jovialitat amistat, desimboltura i sinceritat.
Els teus braços oberts, o les teves ales ens faran tanta falta ... tota la vida
La cerimònia era tan freda, la sala tan buida per a un home tan gran. Esperava que sortissis en qualsevol moment i et fessis l’amo del micro, i transmetessis la confiança que em vas saber transmetre en a mi, que llancessis un missatge optimista d'amor i d'amistat.
No ens vam conèixer tant, però sempre t'he admirat.
Descansa en pau amic Inda perquè allà on siguis sempre estaràs per sobre de tots nosaltres.

En memoria de l'Inda Sevillano ©aTx2012

Tantas ganas que tenia de empezar el nuevo año, y recién estrenado me arrebató a mi amigo.

Lo arrancó de este mundo para nunca más volver.

Toda una vida de lucha, de esfuerzo, de compromiso, y ahora que podías disfrutarla acabas descansando eternamente.

Espero que allá donde estés, te encuentres mejor que en este mundo, aunque sin tu querida esposa y tu querido hijo me cuesta imaginar.

El otro día estuve en tu adiós, y aún no me creía que te habías ido. No me di cuenta que te llevabas toda tu jovialidad amistad, desenfado y sinceridad.

Tus brazos abiertos, o tus alas nos harán tanta falta... toda la vida

La ceremonia era tan fría, la sala tan vacía para un hombre tan grande. Esperaba que salieras en cualquier momento y te hicieras dueño del micro, y transmitirás la confianza que me supiste transmitir a mí. Que lanzaras un mensaje optimista de amor y de amistad.

No nos conocimos tanto, pero te he admirado siempre.

Descansa en paz amigo Inda porque allí donde estés siempre estarás por encima del resto.

En memoria de Inda Sevillano ©aTx2012

EL RENACIMIENTO / UN LOBO SOLITARIO

2011-11-07T02:03:00.005+01:00

Oscurecía y una vez más volvió a sentarse reposado en los cuartos traseros y las patas delanteras firmemente erguidas como mostrando su altivez.

Una vez más alzó su cabeza al firmamento, no estaba seguro si la luna le sonreía o solo eran trazos de nube pasando delante de ella que hacían un juego enigmático, un espejismo devolviendo así una mueca en el rostro etéreo.

Desde que abandonó la manada, o fue la manada quien le abandonó a él, todas las noches, una tras otra esperaba en la misma roca, en la misma posición, observando cambiar la luna, creciente, llena, menguante, nueva, y así siempre. El ciclo se renovaba. Pero la desazón persistía.

El frío y el viento de la noche le provocaban una sensación placentera, le hacían sentir vivo, pero ausente. Su pelaje se erizaba a veces en el dorso y sentía un escalofrío que le despertaba de su ensoñación, y de nuevo erguía la cabeza y las orejas. Permanecía vigilante.

Nada, ni un ruido, ni un sonido. No se oía ni un pájaro, ni el crepitar de los arbustos mecidos por el viento. No se oía ni el propio viento.

Alto…! Parecía oír algo abajo en el desfiladero, aunque aun no podía precisarlo. Tres segundos más, cinco, seis. Sí, hoy estaba convencido que algo se movía allá abajo, a cien metros de distancia sus ojos penetraron la oscuridad, y sí, la vio.

Se puso de pie de un salto, colocó sus cuatro patas en el suelo, como pegado a él. Parecía una estatua de basalto.

Era ella, Oh, cuánto tiempo…! Que larga espera sólo para verla, sólo para oírla, sólo para olerla. Aunque ni siquiera miraba para arriba se la veía preciosa, su lindo pelaje brillaba a los rayos lunares, y hasta Venus se reflejaba entre sus orejas.

Y su olor, santo cielo, que olor…! No sabía cómo describirlo, ¿almizcle, canela, jazmín, jengibre? ¿Qué sabía él de aromas? Sólo entendía de olores, sin matices, bueno o malo, bonito o feo. Y éste era perfecto, como creado por Dios.

Hasta podía oírla con el viento quedo, su respiración sosegada, rítmica, exhalando el perfume de su lengua y de sus labios.

De pronto no se pudo contener, alzó su cabeza hacia la luna, tenso su cuello hasta no poder respirar y aulló, aulló como nunca, un alarido de amor y pasión. Un alarido que resonó por toda la cañada.

Ella ni siquiera alzó la vista, como si estuviera sorda siguió adelante con su paso calmado, su respiración sosegada, y llevándose a la Luna y a Venus en su pelaje.

©aTx2011, 7 de noviembre 2011

Cròniques de l´Amor - Dos metres sota terra, Six feet under, a dos metros bajo tierra

2010-11-07T20:35:00.002+01:00

Mai no entendré com ha hagut de passar tan de temps per poder comprendre-ho. Hauria d’haver entès que tot succeïa per tu. Que res passava sense que tu tinguessis quelcom a veure.

Les flors, les pedres, l’herba, els núvols i la mateixa mar, ara en blanc i negre, han perdut la joia i la passió de la Natura des que ja no hi ets amb mi.

Margarides, papallones, meravelles, que ja no podran respirar sense tu. Que ja no existeixen sense poder tenir-te a prop, que mai més ja no respiraran de l’aire que tu els hi donaves.

Sempre havia pensat que em moriria sense tu, i ara quan t’escric dos metres sota terra me’n he adonat de que a la fi i a la resta jo tenia raó, i tot i així continuo estimant-te. Per sempre. ©aTx2010

I will never know how I has had to spend so much time to understand it.

There had to be assumed that all happened cause you. That nothing happened without you.

Flowers, stones, grass, clouds and the sea, now in black and white, they have lost happiness and passion for Nature since you're not with me.

Daisies, butterflies, and whole wonders can not breathe without you. No longer able to exist without you near, no longer breathe the air that you gave.

I always thought I would die without you, and now I write from six feet under I realized that at the end, I was right, and yet I still love you. Forever ©aTx2010

Jamás entenderé cómo ha tenido que pasar tanto tiempo para poder comprenderlo.

Tenía que haber supuesto que todo ocurría por ti. Que nada sucedía sin que tú tuvieras algo que ver.

Las flores, las piedras, la hierba, las nubes y el mismísimo mar ahora en blanco y negro, han perdido la alegría y la pasión de la Naturaleza desde que no estás conmigo.

Margaritas, mariposas, maravillas que ya no podrán respirar sin ti. Que ya no existen sin poder tenerte cerca, que ya no respiran del aire que les dabas.

Siempre he pensado que me moriría sin ti, y ahora que escribo a dos metros bajo tierra me he dado cuenta de que al final, yo tenía razón, y aun así te sigo amando. Para siempre.©aTx2010

Cróniques de la subsistència - Una parella de Peixos / A cuple of Pisces / Una pareja de Piscis

2010-10-31T22:31:00.000+01:00

L'aigua estava una mica freda tan al fons, mai havia baixat tan profund, almenys sol, la visibilitat era lleu, i a més sempre hi havia el perill d'algun peix més gran. Quan ja anava a pujar va veure una silueta i de seguida es va alertar. No por, no tremolor, no nus a l'estómac. Era un dels seus, però Oh ... Déu! era tan bonica, els seus ulls eren més nets que el mateix aigua. Les seves escates eren tan brillants, que costava mirar-la de front sense quedar encegat, la seva veu era tan sensual que feia olor de coral i menta. Segons surava entre dos aigües l’Arc de Sant Martí reflectia tot un món de colors a la seva pell, els núvols es reflectien en la seva cara acariciant-la amb el blanc cotó. Era tan bella que semblava un somni. Ell es va escórrer una mica la gola, es va acostar a ella per parlar-li, ella esperava gairebé en un racó sense vacil•lar. Aleshores ell amb veu clara només va preguntar: em dones un petó", i ella va respondre amb la veu més dolça que l'amor: És clar, i el besà als llavis.
Es van besar tota la nit, i van formar durant hores una sola silueta al contrallum de la lluna. ©aTx2010
The water was a bit cold as the background, never so deep down, at least one, the visibility was mild, and whenever there was danger of a bigger fish. When he was going to go suddenly see a silhouette and immediately alerted. No fear, no shaking, neither knot in the stomach. It was one of his own specie, but ... Oh God! She was so beautiful; her eyes were so cleans than the water. Their scales were so bright; it was very difficult to see directly without being blinded, her voice was so sensual that smelled of coral and mint. According floating iris Rainbow different colors on your skin, the clouds were reflected in her face caressing the white cotton. It was so beautiful that it seemed like a dream.
He coughed a little, went to talk to her, she waited almost a corner without showing any fear. Then he just asked a clear voice: "Can you kiss me?, And she replied in a voice sweeter than love: Of course, and kissed him on the lips.
They kissed all night for hours and formed a single silhouette against the light of the moon. ©aTx2010
El agua estaba un poco fría tan al fondo, nunca había bajado tan profundo, al menos solo, la visibilidad era leve, y además siempre existía el peligro de algún pez mayor.Cuando ya iba a subir vio una silueta y enseguida se alertó. No miedo, no temblor, no nudo en el estómago. Era una de los suyos, pero Oh… Dios! era tan hermosa, sus ojos eran más limpios que el propio agua. Sus escamas eran tan brillantes, que costaba mirarla de frente sin quedar cegado, su voz era tan sensual que olía a coral y hierbabuena. Según flotaba irisaban los distintos colores del Arco Iris en su piel, las nubes se reflejaban en su cara acariciándola con el blanco algodón. Era tan bella que parecía un sueño. Él carraspeó un poco, se acercó a ella para hablarle, ella esperaba casi en un rincón sin demostrar ningún temor. Entonces él con voz clara sólo preguntó: ¿me besas?, y ella respondió con la voz más dulce que el amor: Pues claro, y lo besó en los labios.
Se besaron toda la noche, y formaron durante horas una sola silueta al contraluz de la luna. ©aTx2010

Princesa – Princess

2010-10-19T23:52:00.001+02:00

No va sonar el timbre, ni tan sols un copet a la fusta, simplement va notar la seva presencia a través de la porta, imperceptible per la oïda humana. No va mirar per l’espiell, tot i que es moria de ganes de fer-ho, però no volia desfer l’encanteri i per no fer-la esperar més, simplement va obrir. El cor no li cabia dins del pit. Thooum, Thooum, Thooum....

No recordava massa be la seva cara, l’única vegada que la va veure era tan fosc, i el temps va passar tan ràpid… Només sabia del cert que era molt bonica. I per un moment va témer que no fos exactament com la veia en els seus somnis.

Ell, amic de la foscor i de la nit, que ja estava de volta de tot, en obrir i veure-la allà, va quedar bocabadat, petrificat, hipnotitzat... Era de porcellana negra, era de porcellana blanca... El seu somriure era tan sincer, que feia enrojolar. Era tanmateix, l’amor en persona. Era la Princesa. ©aTx2010 (Shanghai 2010)

Didn’t it ring the doorbell, even a pat on the wood; he simply noted its presence through the door, undetectable by the human ear. He didn’t look through the peephole, because he knew that doing this can fade the enchantment. He was so excited to do it, but he cannot wait and it just opened the door. The heart does not fit inside the chest. Thooum, Thooum, Thooum ....
He didn't remember too well her face, the only time they met was so dark, and time passed so fast ... he only knew for sure that was too pretty. He feared for a moment that was not exactly as he saw into his dreams.
He claimed to be a friend of the darkness and owner of the night. He believed that to have everything under control, He opened and saw her there. He was speechless, petrified, hypnotized ... She was black Porcelain, she was white Porcelain ... Her smile was so sincere, that it makes flushed. It was The Love in person. There was the Princess © aTx2010 (Shanghai 2010)

El Petó Robat / The Stolen Kiss

2010-10-18T00:40:00.004+02:00

Jo t’estava donant un petó als llavis, un petó plé d’amor. Estaves dormida i et vas despertar. I instants abans d’enfadar-te, jo ja havia desaparegut. ©aTx2010
I love you giving a kiss on the lips, a kiss full of love. You were sleeping and then did you wake up. Just a moment before angry now, I had already gone ©aTx2010
Yo te estaba dando un beso en los labios, un beso lleno de amor. Estabas dormida y te despertaste. E instantes antes de enfadarte , yo ya había desaparecido. © aTx2010

Cróniques de la Subsistència - Libel·lula / Chronicles to Survive - Dragonfly

2010-09-16T19:20:00.009+02:00

Anava sobrevolant l’Oceà més baix que de costum, amb aquella certesa amb la que alguna vegada tots ens hem llevat, disposats a triomfar. El dia era magnífic, amb tots els components ben endreçats, el sol mig tapat, força núvols, l’aigua transparent, però no cristal•lina, em fi, un bon dia per atrapar-ne i cruspir-ne alguns maleïts insectes.

Anava feta una princesa amb els seus colors ben nets: el verd, el taronja, el blau, el violeta..., tots ben irisats. Les quatre ales eren més transparents que la llum i la brillantor dels seus grans ulls era sublim. Ella era tot allò que una gran artista sommiava pintar. Anava mirant-se al mar, no m'extranya, era tan bufona.
De sobte, com alguna vegada també ens ha passat, el món se li va venir al damunt en mirar endevant i veure una gola descomunal i uns ullals aterridors. Un llobarro de quilo i mig mort de gana estava a punt d’empassar-se-la sencera. En obrir tant el ulls de l’ensurt, alguna meravella va ocórrer quan el llobarro va aturar-se en sec, després d’una càmera lenta de més de tres segons i va caure cap enrere a l’aigua atemorit i humiliat devant de tanta bellesa. (Cróniques de Subsistència) ©aTx2010. Foto: Espanya, 1984

She was flying over ocean lower than usual, with that certainty that each person had sometimes, we ready to succeed. The day was gorgeous, very neat with all components, half covered the sun, pretty clouds, clear water, but not crystal clear. Was finally a good day to catch and eat some of them pesky insects.
She look like a princess with her very clean colors: green, orange, blue, purple ... all colors very iridescent. The four wings were more transparent to light and brilliance of her large eyes was sublime. She was everything you dreamed a great artist paint. He was looking at the sea, do not surprise me, it was so beautiful.
Suddenly, however we went, the world he was looking forward to coming over to see a throat and huge and terrifying fangs. A kilo of hungry sea bass and half dead from starvation was about to swallow it whole. When she open both eyes of fright, some wonder when the bass came up suddenly stopped after a slow over three seconds and fell back to water frightened and humiliated in front of such beauty. (from Chronicles to Survive) © aTx2010. Picture:Spain, 1984
Iba sobrevolando el Océano más bajo que de costumbre, con aquella certeza con la que alguna vez todos nos hemos levantado, dispuestos a triunfar. El día era magnífico, con todos los componentes bien ordenados, el sol medio tapado, muchas nubes, el agua transparente, pero no cristalina, en fin, un buen día para atrapar y zamparse algunos malditos insectos.
Iba hecha una princesa con sus colores bien limpios: el verde, el naranja, el azul, el violeta ..., todos bien irisados. Las cuatro alas eran más transparentes que la luz y el brillo de sus grandes ojos era sublime. Ella era todo lo que una gran artista soñaba pintar. Iba mirándose en el mar, no me extraña, era tan linda.
De pronto, como alguna vez también nos ha pasado, el mundo se le vino encima al mirar hacia delante y ver una garganta descomunal y unos colmillos aterradores. Una lubina de kilo y medio muerta de hambre estaba a punto de tragársela entera. Al abrir tanto los ojos del susto, alguna maravilla ocurrió cuando la lubina se detuvo en seco, después de una cámara lenta de más de tres segundos cayó hacia atrás al agua atemorizada y humillada delante de tanta belleza . (Cróniques de Subsistència) ©aTx2010. Foto: Espanya, 1984

El misteri de Tortuguero (Croniques de la Subsistència)/ Tortuguero Mystery (Cronicles to Survive)

2010-09-08T21:31:00.019+02:00

La força de voluntat, la passió i l’entusiasme que invertim en la lluita per la supervivència es ben difícil d’entendre, però encara es més difícil d’explicar. D’on traiem aquesta força sobrenatural que no tenim?

Sovint una imatge, un batec, una respiració ho pot explicar tot.

La Tortuga Verda surt de la costa Atlàntica, de la mar on sura com si fos una etèria medusa, i negra nit s’endinsa en la sorra hostil i densa de la platja per carregar més de 140 quilos fins el lloc que triarà per foradar i pondre. Després de desplaçar la carrega més de 30 metres sorra endins es dedica a soscavar l’amagatall on durant uns llargs 30 minuts dipositarà amb la cura que només una mare pot fer-ho, un o dos centenars d’ous. La posta es tan mesurada, tan tècnica, tan perfecta que sembla planejada durant anys. Aquest espectacle meravellós et posa els pels de punta.

Després de tapar el preuat tresor a cop de paletades de sorra, enfila de nou cap l’aigua. Quin patiment...!
Tres metres, s’atura, abaixa la closca cap al terra, agafa aire, sembla a punt d’ofegar-se, la meva respiració també s’ atura. I torna... Dos metres més, cada cop més extenuada, torna a respirar a espasmes, se senten des de 5 metres al menys, jo torno a respirar contingudament, però el batec del meu cor es tan accelerat i contundent que crec que l’espantaré. De nou, s’atura... Ara si que penso que ja no podrà tornar-hi, que es morirà davant meu i jo no podré fer-hi res. Estic a punt de plorar. A no més d’uns metres balla l’Atlàntic immens, si la pogués empentar només uns metres, la marea faria la resta. De nou alça la closca amb lentitud amb molta lentitud, un pas, i un altra, i altra, i per fi li esclata la primera onada a la cara, quina agonia...! Una altra onada i ja podré tornar a respirar i ella serà per fi lliure al mar. I altra onada esclata novament i la heroïna d’aquest relat es torna una sirena i s’allunya nedant a tota pressa. Tornarà en dos o tres anys, i allà, de genolls a la sorra hi haurà una persona que patirà com jo vaig fer.
P.D. Ja he dit que era difícil d’explicar. Aprofiteu si teniu l’oportunitat de poder viure-ho i patir-ho com jo. (Cròniques de la Subsistència) ©aTx2010 (Costa Rica, 2010)

The strength of will, passion and enthusiasm to invest in the struggle for survival is very difficult to understand, but harder still to explain. Where do we draw the supernatural power that we do not?

Often an image, heartbeat, breathing it can explain everything:

The Green Turtle leaves the Atlantic coast, where the sea floats like an ethereal jellyfish and enters in the darkness of the night hostile and dense sand from the beach to load more than 140 kilos to the place it choose to drill and spawn. After the move loads over 30 meters indoors sand is dedicated to undermining the hideout where for about 30 minutes long deposited with the care that only a mother can do, one or two hundred eggs. The spawn is so measured, so technical, so it seems perfect planned for years. This wonderful show shudder you.
After covering with sand the precious treasure, climbs back into the water. What suffering ...! Three meters, stop, lower the shell into the ground, grab air, seems ready to drown, my breath also stops. And again ... Two meters increasingly exhausted, back spasms breathing, feel from 5 meters at least, I breathe containment around, but my heart beat so fast and forceful that I think scared her. Again, stop ... Now if you think that you can not go back that I will die before me and I cannot do anything. I'm about to cry. In no more than a few meters dancing immense Atlantic, if I could just push a few steps the tide would do the rest. Again the shell slowly rising very slowly, one step and another and another, and finally it brokes the first wave in her face, what agony ...! Another wave and now I can breathe again and she will finally open to the sea. And another wave broke again and the heroine of this story becomes a mermaid and begins swimming quickly. She will be back in two or three years, and there, kneeling in the sand there will be another person who will suffer as I did.
P.D. I sait it was difficult to explain. If you have the opportunity to live it and suffer as I do, do it. (from Cronicles to Survive) ©aTx2010 (Costa Rica, 2010)

Com mossega la hiena / How the hienna bites / Como muerde la hiena

2010-07-24T21:18:00.002+02:00

La més gran de les contradiccions es que gràcies als gols de jugadors del Barça, algunes hienes han aprofitat per treure a passejar la seva furia. Ara s'han cregut valentes, gregàries, lliures, quan tots sabem que no han entés mai la Llibertat. ©aTx2010

The biggest of tcontradictions is that thanks to goals from F.C. Barcelona (Barça) players, some hyenas have to get used this fact to taking his fury. Now they has believed courageous, gregarious, free, when all of us know that they has never understood Freedom. ©aTx2010

Aquesta imatge es allotjada a: http://blocs.xtec.cat/somnis/2009/04/15/sant-jordi/senyera-20141jpg/

Desídia / Laziness / Desidia

2010-07-21T00:37:00.010+02:00

La desídia es una de les pitjors malalties de l'esser humà, encara que podria esmentar moltes més.
De vegades ens sentim segurs de nosaltres mateixos sense cap mena de raó, o perquè, pot ser, ens hem despertat molt optimistes. D’altres ens creiem en el dret d’avaluar tot el que fan i diuen els demés, sense prou coneixements, capacitats ni galons per a fer-ho. Sovint abaixem la guaita perquè creiem que ens valoren menys del que mereixem, que hauríem de cobrar més perquè la feina que fem es massa dura.
Què ens porta a reaccionar en positiu o en negatiu només respon a tota una quantitat d’estímuls i variables pròpies i externes.
Probablement mai sabrem quins estímuls i variables pròpies i alienes van fer que dissenyadors, enginyers, mantenidors, vigilants, operaris i directors, caiguessin en la desídia per fer la feina ben feta. El pèndol s’ha aturat de sobte portant-se per davant la vida d’una nena innocent de només quinze anys. El condol meu sincer a la família .... ©aTx2010 (Londres, 2010)
The neglect is one of the worst diseases of the human being, but I could mention many more.
Sometimes we feel sure of ourselves without any apparent reason, or because may be, we have woke up very optimistic. Others we believe ourselves in the right to evaluate everything that do and say the others, without enough knowledge, skills or authority to do it. Sometimes we lower the lookout because. We believe that we receive is less than we deserve. Than our salary should be higher, cause work that we do is very hard and difficult. What leads us to react in positive way or negative way only responds to stimuli and a whole lot of own and external variables.
Probably we never know what incentives and variables own and variables of others led to designers, engineers, maintainers, guards, workers and managers, fell into the neglect to do the job well done. Only for these reason the pendulum suddenly stopped, crashed and fell. Pendulum was stole the life of an innocent girl of only fifteen. My sincere condolences to the family .... ©aTx2010 (London, 2010)

Cròniques de la Tirania (Les mitges de la Reina) / Chronicles of Tyranny (Stockings of The Queen)

2010-07-20T21:21:00.004+02:00

Caminava enmig d’un silenci esgarrifant, les meves petjades retronaven com martellades al marbre brillant del terra reial, fermes, nítides però impacients. Tothom em mirava en silenci, esperant la súplica o el càstig. No se sentia ni un murmuri. En arribar al peu de l’escala em vaig aturar, vaig fer una reverència i em vaig agenollar com el bon súbdit que era. Després d’uns instants no sabia si continuar capcot, però per fi vaig aixecar lentament al cap, com per veure una resposta en la seva mirada, un gest, l’indici d’una sentència. Entre el pesant vestit de vellut violeta vaig poder veure -o imaginar- transparències de tul i de seda. Com si res...
Altiva, brillant, madura, dominant, i bella, molt bella... Ungles carmesí i llavis exuberants, i el ulls molt clars. Em va mirar traspassant-me el cervell. Jo no podia apartar el ulls de les seves cames i del seu cos, tan embriagat estava. El seu semblant era rígid, dur, al seu lloc. Al punt d’obrir la boca, es va dreçar, i el vestit va pujar per sobra del seu genoll dret tot deixant mig al descobert la cama perfecta, de sobte va veure una carrera a la mitja, del turmell fins la cuixa, es va torbar i amb la cara vermella com un tomàquet va abaixar el ulls i va sortir corrents amb totes les dames de companyia al darrera esvalotades pel marbre lluent cap a l’interior del palau. La seva mirada, però es va quedar allà, amb mi. Sempre ets als meus pensaments. ©aTx2010. (Berlin, 2008)

I walked into an amazing silence, my footprints boomed as hammer hits in the bright marble royal floor, firm, crisp but impatient. Everyone looked at me in silence, waiting for the forgiveness or the punishment. It could not hear even a whisper. On arrival at the foot of the stairs I stopped, I bowed and knelt as good citizen I was. After an instant I did not know whether to continue crestfallen, but finally got up slowly my face, trying to listen an answer in her eyes, a gesture, the sign of a sentence. Among the heavy purple velvet dress I could see or imagine transparency of tulle and silk. She seems don't worried over anything…
Haughty, brilliant, mature, dominating, beautiful, very beautiful ... her crimson nails and lush lips, her clear eyes. She looked at me and crossed me the brain. I could not stop looking my eyes of his legs and his body, so enchanted I was. Her face was stiff, hard, but taking control over everything. Just before to speaks something she stands up and her skirt, accidentally, was rose up over than usual revealing a perfect leg. Suddenly she saw her broken stockings from half the ankle to the thigh. She began to perturbed and shamed herself, her face began get red as a tomato. Then she lowered her beautiful eyes, shouting and ran with the disturbed and messed company ladies than goes behind, crossing the shiny marble of the floor in few seconds and disappearing towards indoor the palace. But his look keeps there with me forever. You are always on my mind. ©aTx2010 (Berlin, 2008)

Croniques de la Tirania I (Xiuxiuejant) / Chronicles of Tyranny I (Whispering)

2010-07-15T00:25:00.009+02:00

La cúpula era infinita. Estirat al terra semblava que estigués mirant el cel. Tot i que em costava empassar-me la saliva de la tirantor del coll. Clocant una mica els ulls imaginava les estrelles al firmament, els mateixos núvols i la lluna que somreia joiosa.

Només el xiuxiueig d'una dona al confessionari, com una disputa de mallerengues, em va retornar a la pau del meu jardí. ©aTx2010 (Malta, 2008)

The dome was infinite. Lying on the ground seemed to be looking at the sky. Although it was difficult to swallow my saliva because my neck was stiff. Clossing a little my eyes I can imagined the stars in the sky, the clouds and the moon that same joyous smile.Only the whisper of a woman in the confession, as a dispute of tits, returned myself to the peace of my garden. © aTx2010 (Malta, 2008)

Petjades de Formiga (Cròniques de la Subsistència) / Footprints of Ant (Chronicles to Survive)

2010-07-09T00:10:00.020+02:00

Una formiga va estar tota la nit ballant, bevent, cridant i fent xivarri amb altres congèneres. Era l’estiu, vacances, a la platja. D’acord que era festa, però els veïns ja estaven una mica emprenyats de tant de folló. A l’endemà tot estava fet un Cristo, tot per terra, trencadissa de vidres i burilles de porro, però de les formigues no hi havia cap rastre, no vam ser capaços de trobar cap empremta, cap petjada... ©aTx2010 (Egipte, 1992)

An ant was spent all night dancing, drinking, shouting and making fuss with other congeners. It was the summer vacation on the beach. Granted that was a holiday, but the neighbors were already quite tired of so much mess. The next day everything was a mess, all the ground, broken windows and roach butts, but there was no ant trail, we were unable to find any trace, no trace ... © aTx2010 (Egypt, 1992)

Les Malalties de l'Ésser Humà - L’Enveja / Human Diseases - Envy

2010-07-03T01:40:00.015+02:00

Des de quatre fileres enrere, l’angle de visió era impecable, estava en la primera cadira tocant el passadís. Des d’aquella distància era impossible distingir les paraules, però es podien llegir les mirades perfectament. Catifa vermella, a l’estil clàssic camperol anys 70’s. L’església estava a petar.

Esquerra, la Laura, dreta la Nuria. Contemplant la Laura veia com el cul li sortia per ambdós costats. A la Laura se l’havia de contemplar, no hi havia prou mirant-la. Tot i això, mostrava una simetria perfecta encara que exageradament abundant. La Nuria a l’altra banda del passadís, era perfectament proporcionada, però a petita escala. Tot veient-la sola, fora del context, semblaria una figureta de porcellana, una esquifida nena petita. Totes dues es miraven de reüll anhelant ser com l’altra. Cap s’estimava la seva bellesa, cap volia veure els defectes de l’altra.

L’enveja es una de les pitjors malalties de l'esser humà, encara que podria esmentar moltes més.... ©aTx2010 (Holanda, 2003)

From four rows back, the angle of vision was impeccable, I was in the first chair next to the corridor. Since that distance was impossible to distinguish the words but could read the looks perfectly. Red carpet, peasant classic 70's style. The church was a snap.
To Left, Laura, Nuria the right. Contemplating her ass looked like Laura out on both sides. The Laura had to be seen, there was not enough looking at it. However, although showing a perfect symmetry overly abundant. Nuria The other side of the aisle, was perfectly proportioned, but on a smaller scale. Seeing her alone, out of context, seem like a porcelain figurine of a little sickly girl. Both looked askance longing to be like the other. None of them loved their own beauty, wanted to see any defects on the other. Envy is one of the worst diseases of the human being, but could mention many more .... © aTx2010 (Netherland, 2003)

Las Malalties de l'Ésser Humà - Diseases of Humans - La Crueltat i la Venjança/ Cruelty and Revenge

2010-05-27T00:19:00.032+02:00

La crueltat es una de les pitjors malalties de l'ésser humà, encara que podria esmentar moltes més.
Es el primer pecat que desenvolupem des de ben criatures. Tots hem fet el burleta del grassonet de la classe, de la pobra lletgeta, del pastanaga pelroig. No cal repassar la história per adonar-nos la quantitat de bèsties humanes (??) que han trepitjat el mateix terra que nosaltres, la quantitat de salvatges ignorants que han triomfat a la vida, la interminable llista negra dels dimonis que semblaven respectables e inclós eren aplaudits pels seus iguals. Jo vaig ser el grassonet. Com se’n fotien els demés. Dia rera dia amb la mateixa cançoneta, amb el pessics als mitxelins. Varen intentar posar les nenes en contra meu, la mateixa Paula se’n va riure una vegada. Es curiós com la vida al final tot ho posa a lloc. Realment un accident?, un cas de venjança? mala sort pel Toni Pulido quan baixant davant meu va relliscar per l'escala i va caure rodolant i rodolant, be, al final va parar, o millor dit el va aturar la paret. El seu cos sanguinolent i el seu cap destrossat. Fins i tot des de dalt es podia sentir la pudor.
La venjança es una de les pitjors malalties de l'esser humà.... ©aTx2010 (Lanzarote, 1994)
Cruelty is one of the worst diseases of humans, although I could mention many more.
It is the first sin that humans develop from very young. We've all done mocking the fat boy of the class, also hane mocking of the poor little ugly, the carrot red hair. Needless to revise history to realize the amount of human beasts than there are (?) who have trodden the same ground that we. The amount of ignorant savages who have triumphed in life, the endless black list of demons that seemed respectable and also were applauded by their peers. I was the chubby. How they teased of me…. Day after day the same bad jokes, with pinching in flab. They tried to put the girls against me, including Paula laughed once.
It's funny how life, finally puts everyone at their place. Was actually an accident?, "a case of revenge? Or only bad luck for Tony Pulido. When he goes through me he slipped and fell down the stairs, rolling and rolling, then, finally he stopped, or rather the wall stopped him. His bloody body and his head shattered, even from above can we smelled the stink.
Revenge is one of the worst diseases of the human being ... © aTx2010 (Lanzarote, 1994)

Carrus (Cròniques de la Subsistència) / Carrus (Chronicles to Survive)

2010-05-25T21:06:00.009+02:00

Pel mig del forat va treure el caparró. Les plomes d'un color tan pàl•lid que semblaven quasi blanques s'havien tacat lleugerament amb la pols del terra tan sec. Ben mirat, aquell polsim daurat li donava un toc de color i de gràcia. Amb les primeres i matusseres pases va fer les giragonses que tothom menys els humans fan al començar a caminar. De fet tot el grup ho esperava i el miraven ofegant un riure, impacients a l'hora, els més petits ja esvalotaven. Una vegada trepitjava amb fermesa, va mantenir la compostura, es va aclarir la gola i tot xiulant com dissimulant, va atansar-se i va olorar una per una totes les viandes disposades sobre la negra pedra tèbia. Era evident que no havia nascut a la Terra, havia nascut al Cel. (de Cròniques de la Subsistència) ©aTx2010 (Catalunya, 2009)

Through the middle of the hole took out the little head. The feathers of a so pale color looked almost white were stained lightly powder of the ground so dry. After all, that golden dust gave him a touch of color and grace. With the awkwardness of first steps and twisted it to make everyone except humans made when began to walk. In fact the whole group expecting it and looked a choking laugh, impatient at the same time. The children began to excite themselves. Once stamped firmly maintained composure, he has hawk and whistling at the same time dissimulate, he approached it and sniffed one by one all prepared foods over the warm black stone. It was obvious that was not born on Earth, he was born in heaven. (from Chronicles to Survive) ©aTx2010 (Catalonia, 2009)

Miratge a la sorra / Mirage on the sand / Espejismo en la arena

2010-05-16T01:31:00.008+02:00

No sé ni com teniem ganes de continuar caminant. Al menys 45 graus, però el més insuportable era la maleïda sorra que es colava per tots els forats del les sandàlies. Tot el pes de la motxilla no era res comparat amb la preocupació constant de pensar si en aquells paratjes hi haurien escorpins. Sí, els escorpins eren la fixació. Al menys a les serps se les veia, o al menys jo ho creia així pel tamany de les que havia vist. Venia tan poc a poc que semblava aturat. I com és que no vam veure ni el rails? Semblava un miratge, com tret d'una peli de l'Oest antiga. Al passar, el maquinista va fer sonar el claxon, no se si va voler dir: Hola, amics..! o Vaja parell de sonats...!, que coi hi faran aqui?.©aTx2010 (Wadi Rum, Jordània, 1999)

I do not know how we did not want to continue walking. At least 45 degrees, but the most unbearable was that damn sand Colaba for the sandals of all holes. Despite the weight of the backpack was nothing compared with the constant concern to think about whether there should paratjes those scorpions. Yes, the Scorpions were fixing. At least the snake is seen, at least I thought so well of the size he had seen. It came so slowly that it seemed stalled. And how come we never see or the rails? It seemed like a mirage, as a feature film of the old West. In the past, the engineer sounded the horn did not know if he wanted to say Hi, friends ..! Oops pair ...!, mad or that there will be heck you here? ©aTx2010 (Wadi Rum, Jordan, 1999)

El neixement de Vulcà / The birth of Volcano / El nacimiento de Vulcano

2010-04-28T00:37:00.016+02:00

Mirant els peus penjar, balancejant-los cap al davant i cap al darrera, va i ve, ve i va. Vaig agafar amb la ma esquerra un bon grapat de cendra, tractant amb cura de que no s'en escapés ni una sola mota, i amb la dreta un bon grapat de neu, apretant-la per mirar de collir tota la possible.
Era increïble, com se m' havia enganxat el fang als peus, vaig pensar que en treient-me les botes, podria caminar més bé, em vaig equivocar. Amb tota la calma del món i obrit molt poc a poc ambdues mans, com si fossin dos rellotges de sorra veia barrejar-se el dos components en l'aire tot tocant el terra. I El temps anava lliscant. Queia una amalgama de color gris, la neu s'impregnava de la pols grissa en un petit montìcul semblant un petit volcà. L'aire gèlid udolava i la Terra bategava tan suaument com el cor d'un malalt terminal. Tot i això, la pau era infinita. ©aTx2010 (Java, Indonèsia, 2004)

Looking to my feet hanging, swinging them around to the front and back, comes and goes, comes and goes. I grabbed my hand left with a lot of ashes, trying to care can not escape a single speck, and into the hand right a lot of snow, pushing it to try to gather all as possible.
It was incredible, I had mud stuck to the feet, I thought that removing the boots I could walk better, I was a wrong idea. With all the calm of the world and opening both hands very slowly, as if they saw two hourglasses mix the two components in the air by tapping the floor. And time was slipping so slowly. Fell an amalgam of gray, snow soaks grey dust into a small mound like a small volcano. The icy air howling and pounding the earth as gently as the heart of the terminally ill. However, Peace was infinite. © aTx2010 (Java, Indonesia, 2004)

Una gota de pluja / A rain drop? / ¿Una gota de lluvia?

2010-03-22T20:54:00.020+01:00

Com que tota la meva vida he anat mirant al terra o a l'aire, però mai cap endavant com la gent comú, els meus ulls i boca sempre han estat un clar objectiu de diferents matèries llancívoles. De petit, ja em va costar algun clatellot de ma mare amb les riallades dels meus germans. Tal es el cas que mirant el cel, una gota de pluja?, una llàgrima d'ocell?, la suor d'una planta?, aigua de la roba estesa? em va caure a l'ull dret. Com es ben sabut, no es bo refregar-se el ulls amb les mans brutes, encara que la intenció reflexa es fer-ho d'immediat. Certament notava una olor, com de lleixiu al nas, i de seguida me'l vaig refregar amb tot l'ànima. Una vegada ja tenia irritat tot l'ull i no podia fer res més per ell, vaig mirar d'esbrinar, amb l'altra ull si la gota maleïda sortia de les camises, dels pantalons, o ben al contrari dels mitjons i calçotets. Vaig preferir pensar que era una gota de pluja, tot i que el cel era més diàfan que mai.. ©aTx2010 (Catalunya, 2010)
As all my life I have been looking down or looking up, but never forward like ordinary people, my eyes and mouth have always been a clear goal of throwing different subjects. When I was a child, I took some thump of my mother with the laughter of my brothers. Such is the case that looking at the sky, a drop of rain?, Tears of a bird?, Sweat from a plant?, Water from the laundry? I fell in the right eye. As is known, is not good rub their eyes with dirty hands, but it reflects the intention to do so. immediately. Certainly noticed a smell like bleach in the nose, and then I rubbed it with all my heart. Once the eye was already irritated and could do nothing more for him, tried to find out, with the other eye, if the damn drop out of shirts, pants, or contrary to the socks and underwear. I preferred to think it was a drop of rain, although the sky was clearer than ever. ©aTx2010 (Catalonia, 2010)
Como toda mi vida he ido mirando al suelo o hacia arriba, pero nunca hacia adelante como la gente común, mis ojos y boca siempre han sido un claro objetivo de diferentes materias arrojadizas. De pequeño, ya me costó algún coscorrón de mi madre con las carcajadas de mis hermanos. Tal es el caso de que mirando el cielo, una gota de lluvia?, la lágrima de un pájaro?, el sudor de una planta?, agua de la ropa tendida? me cayó en el ojo derecho. Como es bien sabido, no es bueno restregarse los ojos con las manos sucias, aunque la intención refleja sé hacerlo de inmediato. Ciertamente notaba un olor, como de lejía en la nariz, y enseguida me lo restregué con toda el alma. Una vez ya tenía irritado el ojo y no podía hacer nada más por él, intenté averiguar, con el otro ojo, si la gota maldita salía de las camisas, de los pantalones, o bien al contrario de los calcetines y calzoncillos. Preferí pensar que era una gota de lluvia, aunque el cielo estaba más diáfano que nunca. ©aTx2010 (Catalunya, 2010)

La Màgia i la Abstracció / The Magic and the Abstract

2010-03-08T19:21:00.017+01:00

De vegades la mateixa abstracció ens porta tan lluny que ens fa pensar en el poder que tenim per anar més enllà de la nostra rutina, que ens fa oblidar per uns moments allò que s'ens fa feixuc, trist, o simplement avorrit. Res més lluny de la realitat, res més lluny de la veritable sensació de pau amb un mateix. La vida es composa de tanta varietat, de tants colors, que cap es superflu dins de la paleta. Es menester de viure tots els bons moments, els divertits, els agradables, els feliços. Per què hem de viure moments dolents o hores baixes quan tenim la força de la màgia per transformar-los? ©aTx2010 (Catalunya, 2010)
Sometimes the abstraction takes us so far and makes us to think at the power to go beyond our routine, that makes us forget for a few moments ago what we call heavy, sad, or just boring.Nothing could be so long from reality, nothing could be further from the true sense of peace with oneself.
Life is made of, so much variety, so many colors, none are superfluous in the palette. We need to live the Good Times, the cool, the pleasant, the happy. Why do we have bad moments or bad hours when we are the only owners of the power of magic to transform them? ©aTx2010 (Catalonia, 2010)

Happy Birthday to me (February 25th)

2010-02-25T00:03:00.078+01:00

Era com una espelma abans d'encendre's, que no te cap por a que l'apaguin. Com el ciri que amb tant de fervor encenien les dones grans, esperant que algú se les escoltés. Tornaria el marit de la mar?. Tornaria el fill del front?. S'alçava com un far en la foscor. La seva tranquil·litat rera els anys, crispava les onades, que impotents s'estavellaven una i altra vegada contra el seu mur titànic. Tot i que en les parets de la cara nord es podien veure perfectament les pedres de la primera construcció quan la molsa estava vella i queia confonent-se amb l'escuma blanca. Vetllava per sobre d'altres edificis que dormien al seu aixopluc, com el germà gran, o com la mare quan l'acaronava i el tapava al vespre després de besar-li el front i desitjar-li una bona nit. Feliç aniversari, fill meu...! ©aTx2010 (Japó, 2007)
It was like a candle before light up, who has no fear that the switch off. As the candle so that they kindled the zeal of women children, hoping that someone will listen to. Would the husband of the sea?. Would the child's face?. Stood as a beacon in the darkness. Its tranquility after year, crisp waves that crashed over and over again powerless against his titanic wall. Although the walls of the north side could well see the first stone when the building was old and moss fell mixing with the white foam. Ensure that other buildings on his sleeping shelter, as the elder brother, or mother when the stroking and tapava evening after kissing her forehead and wish you good night. Happy birthday, my son ...! © aTx2010. (Japan, 2007)

Era como una vela antes de encenderse, que no tiene ningún miedo a que la apaguen. Como el cirio que con tanto fervor encendían las ancianas esperando que alguien las escuchara. Volvería el marido del mar?. Volvería el hijo del frente?. Se alzaba como un faro en la oscuridad. Su tranquilidad tras los años, crispaba las olas, que impotentes se estrellaban una y otra vez contra su muro titánico. Aunque en las paredes de la cara norte se podían ver perfectamente las piedras de la primera construcción cuando el musgo estaba viejo y caía confundiéndose con la espuma blanca. Velaba por encima de otros edificios que dormían a su cobijo, como el hermano mayor, o como la madre cuando lo acariciaba y tapaba por la noche después de besarle la frente y desearle una buena noche. Feliz cumpleaños, hijo mío ...! © aTx2010. (Japón, 2007)

No era Manhattan / It wasn't Manhattan

2010-02-22T23:32:00.010+01:00

Vaig veure un paisatge tan meravellós que d'haver estat pintat per algun mestre, qualsevol hagués dit que era boig. ©aTx2010. (Tòquio, Japó, 2007)
I saw a very beautiful landscape that have been painted by some master, anyone had said that he was crazy. ©aTx2007. (Tokyo, Japan, 2007)

El mirall / The mirror

2010-02-20T23:21:00.011+01:00

I de sobte em vaig aixecar despresa, ni tan sols vaig parar compte a posar-me les sabatilles. Hem vaig acostar al mirall del quarto de bany, i sense encendre el llum, només amb el reflex de l'enllumenat del carrer, vaig veure l'altra banda. Tot mirant-me vaig sentir-me malcarat i endormiscat. Vaig comprendre la situació del gos que es veu reflexat a l'ampolla d'aigua. El meu nas en primer terme era immens, deixant al fons entre la foscor el brillo d'uns ulls petits de pitbull. Després d'uns segons vaig fugir espantat de mi mateix. ©aTx2010 (Paris, 2009)

And suddenly I got up detached, I didn't even stop to put my shoes. We went up the mirror of the bathroom, and without turning on the light, only reflects the illumination of the street, I saw the other side beyond. Watching myself I feel asleep and old man. I understand the situation when a dog is reflected in the water bottle. My nose was huge in the foreground, leaving the funds between the brightness of the dark and little eyes of Pitbull. After a few seconds I scared myself and I go out quickly. © aTx2010 (Paris, 2009)

Entre les cendres / Inside ashes

2010-01-24T10:46:00.028+01:00

Per entremig de les cendres anava caminant com un vagabund, mirant a terra, no per no ensopegar, si no tractant d'identificar qualsevol objecte que em fos familiar, qualsevol esbós de quelcom conegut. Res era identificable, però pràcticament tot s'assemblava a alguna cosa. De la mateixa manera que quan estem absorts en les nostres càbales mirant un terra barat d'aquells amb incrustacions de miques de pedres negres deformes, tot descobrint en ell desenes de cares de gossos. De sobte vaig veure un petit retall de paper fumat. Entre la negror deixada pel fum nomes hi havia una paraula en una tipografia antiga, com la dels llibres religiosos, Aquesta paraula era: Perdó. ©aTx2010 (Lanzarote, 1994)

Among the ashes like a tramp was walking, looking down, not to not stumble, instead not trying to identify any object that was familiar to me. Any sketch of something known, nothing was identifiable, but virtually everything looked like something. Similarly, when we are absorbed in our guess for those looking for less soil inlaid with bits of black stones deformed, discovering it faces dozens of dogs. Suddenly I saw a small piece of paper smoked. Among the nastiness left by the smoke there was only one word in an ancient font, such as religious books, and that word was: I'm Sorry. ©aTx2010 (Lanzarote, 1994)

Entre las cenizas iba caminando como un vagabundo, mirando al suelo, no por no tropezar, si no tratando de identificar cualquier objeto que me fuera familiar, cualquier esbozo de algo conocido. Nada era identificable, pero prácticamente todo se parecía a algo. De la misma manera que cuando estamos absortos en nuestras cábalas mirando un suelo barato de aquellos con incrustaciones de pedazos de piedras negras deformes, descubriendo en él decenas de caras de perros. De repente vi un pequeño recorte de papel ahumado. Entre la negrura dejada por el humo sólo había una palabra en una tipografía antigua, como la de los libros religiosos, esa palabra era: Perdón. ©aTx2010. (Lanzarote, 1994)

David i Goliat, una Historia real / David and Goliath, a true Story

2010-01-08T21:02:00.015+01:00

...i va caure al terra estabornit i abatut pel petit David.

Lamentablement, passats uns instants, es va dur el dit a la sien i amb l' ungla es va gratar dues vegades. Va brandar el cap un parell de vegades i va començar a incorporarse agafant-se amb les mans el genoll dret. Fent un petit esforç es va incorporar sense ajudarse ni tan sols amb l' altre genoll. Quan va trepitjar el terra ferm va trontollar lleugerament. David, que ja corria, es va girar i va veure que de molt poc li havia servit aquella pedrada. Per un segon va pensar que ni tan sols amb una catapulta hagués fet un mal irreparable a Goliat. Va interrompre els seus pensaments una foscor infinita i un eixordador soroll provocat per aquella mateixa roca o pedreta (segons qui va descriure els fets) que moments abans ells mateix habia llençat, passat un segon va morir esclafat. ©aTx 2010 (Paris, 2009)

... and was shot down and collapsed by the young David.

Unfortunately, then after a moment, put his finger to his head and scratched with the nail twice. He turned his head a couple times and started to join hands clutching his right knee. Making a little effort, without support or even joined with the other knee. When they stepped on land swayed slightly. David, who was running a while ago, he turned and saw no harm in Goliath. For a moment he thought that even with a catapult would not have done irreparable damage to Goliath. He interrupted his thoughts in an infinite darkness and a deafening noise produced by the same rock or stone (which explain the facts deppens thess) that was released just before, after a second had been crushed to death. ©aTx 2010 (Paris, 2009)

L'Illa Misteriosa (Iceberg) / The Mysterious Island (Iceberg)

2010-01-06T21:25:00.008+01:00

Li va agafar tant neguit que va sentir una esgarrifança per tot el cos. Com podia ser que tornés a tenir ganes de pixar. Pero.. si només feia uns minuts que havia estat desfent un petit troç de gel amb el seu pixat calent mentre contemplava el vapor que en desprenia. Intentaria aguantar una mica més. Per tal de no tornar a treure's els guants un altra cop aguantaria una mica més. Això sense comptar amb descordar-s'hi la cremallera de l'anorac, la del polar, etc. Passats pocs segons, després de contemplar una bona estona practicament sense respirar y veure que ni tan sols s' havia desplaçat uns centímetres, va optar per buscar-se-la dins de la bragueta i tornar a orinar. Aquesta vegada no trobava un trocet de gel per a desfer, va pujar una mica pel terraplé glaçat i el va descobrir. Magestuós, imponent. Si la creació hagués estat a l' hivern, de ben segur que hagués començat així.Per fi va poder pixar tranquil tot contemplant la enorme massa de gel. ©aTx 2010 (Islàndia, 2003)

He was suddenly so nervous I felt a chill throughout the body. How could it be that again have to pee?. But .. if only a few minutes ago had been breaking up a small piece of ice with his warm piss while watching the steam given off. I would try to endure a little longer. In order not to take off the gloves back again endure a little longer. That is without unfastening the zipper on the parka, that of the polar, etc.. After a few seconds, after looking a long time practically without breathing and seeing that he had not even moved an inch, he decided to found his fly-in and return to urinate. This time there was a piece of ice to melt, increased slightly by the icy embankment and caught him. Majestic, magnificent, enormous. If creation had been in winter, surely would have started like that. Eventually she pee quiet watching the huge mass of ice. ©aTx2010 (Iceland, 2003)

El Misteri de les Espurnes (The Mystery of the Sparks)

2010-01-05T19:50:00.036+01:00

Veient-lo des de lluny s'hagués dit que venia de trepitjar la lluna. Amb el seu casc negre, els ulls com si estiguessin censurats amb una tira negra. Seria un personatge famós, un delinqüent? Que hauria fet...? Es va apropar lleument i tot agenollant-se va agafar un objecte lligat desconegut, nosaltres un pas enrere. De sobte, i sense dir ni piu va començar, com un drac a treure tot un feix d'espurnes de la seva arma. Es va atansar uns ferros i els va començar a soldar. ©aTx2010 (Fet a casa, 2010)

Seeing it from afar was said that came from stepping on the moon. With his black helmet, his eyes as if they censored with a black strip. It would be a celebrity, a criminal? What had he done....? Approached all kneel down and gently took an unknown bound, we step back. Suddenly, and without any word, he began as a dragon to get a whole bundle of sparks from his weapon. It was approaching some irons and began welding them. ©aTx2010 (Homemade, 2010)

Una Gota de Sang / A Blood Drop

2010-01-05T00:14:00.011+01:00

Novament aquella suor freda, el ulls se li ennuvolaven, era com si ensumés vinagre, àcid ascòrbic o acètic. Exacte...!, això era, com quan tenia el quarto fosc i revelava les seves pròpies fotos. Va trontollar uns segons, volia atansar-se a la taula per tal de no desplomar-se. De cop ho va comprendre tot clarament, una gota de sang queia del seu nas, sabia que ara si li havia arribat l'hora. ©aTx2010 (fet a casa, 2010)

Again he suddenly felt cold sweat, his eyes began to blur, as if smelling vinegar, ascorbic acid or acetic acid. Exactly ...!, that was, like when I was in the darkroom and showed their photos. He staggered a few seconds, I wanted to approach the table to collapse on the floor. Suddenly he understood everything clearly, a drop of blood fell from his nose, he knew that now it was time to death. ©aTx2010) (Homemade, 2010)

Aigua a l'aigua / Water to water

2010-01-03T20:26:00.010+01:00

L'altre mirall de Cel. Costa Siciliana, prop d' 'Àfrica com diu la cançó. On els fantàstics poblets de pescadors dormen en el passat llunyà, sense presses, tot ignorant el present. Quina enveja...! ©aTx2010 (Sicilia, 2001)
The other mirror of Heaven. Sicilian coast, close to Africa as the song says. Where the beautiful fishing villages laying in the night, the past is so distant, without haste, ignoring the present. I'm so jealous ...! © aTx2010 (Sicily, 2001)

La Corniche (Blau Nil) / The Corniche (Blue Nile)

2009-12-31T19:54:00.011+01:00

Jugant i rient just a la vora, entre els totxos d'adobe i els llençols blancs, ens miraven passar baixant el Nil Blau. Qui mirava a qui?. Per nosaltres era una imatge extraordinaria, per ells, nosaltres erem uns altres guiris més. ©aTx2010
Playing and smiling on the shore, among mud bricks and white sheets, watching us sailing down the Blue Nile. Who looked at who?. For us it was a superb image for them, we weren't than another more tourist. ©aTx2010

L'Illa Misteriosa / El Mirall del Cel - The Misterious Island / The Mirror of Heaven

2009-12-31T19:12:00.017+01:00

Mirall del Cel. Mirall del nord.
No et miris més presumida, a les meves gèlides aigües, si no vols que s'et glaci el somriure. El meu reflexe és el mirall per les ànimes netes, pels nobles i sincers, i pels amants de la Pau. ©aTx2010 (Islàndia 2003)
Mirror of Heaven. Northern Mirror.
Do not look more in my frozen waters, smug girl, if you don't whant that your smile freeze it. My reflection is the mirror to the clean souls, to the noble and sincere people, and to lovers of Peace. ©aTx2010 (Iceland 2003)

Amb Tres Colors / With Three Colours

2009-12-27T21:49:00.017+01:00

Aleshores només va trobar aquests tres colors. La tieta Marta li va regalar un preciós estoig pel seu sisè aniversari, amb més de 20 llapissos diferents, però malauradament ja els tenia escampats per tot arreu del petit pis del barri de l'Eixample. Alguns, precisament els que més li agradaven, s' havien perdut. Com podria somiar a ser un gran pintor quan fos gran, es podia pintar amb només tres colors? Bé, aquesta vegada pot ser si. ©aTx2010
Then no more was found only these three colors. Aunt Martha gave him a beautiful box for his sixth birthday, with over 20 different pencils, but unfortunately had already scattered throughout the small apartment in the Eixample district. Some pencils, just liked the best, had been lost. How could dream when was older to being a great painter, could be painted with only three colors? Well, this time may be yes. © aTx2010

Com si rés

2009-12-21T21:05:00.039+01:00

Com si res, un cotxe passa ínfim pels seus voltants, tot ignorant la grandesa i la antiguitat de Keops i Kefrén.
Encara es poden sentir els crits de l'esforç, encara es pot ensumar l'olor acre de la suor dels contructors. Però, com si res, un cotxe passa ínfim
pels seus voltants. ©aTx 2009

L'aigua i el temps (Nil 1992) / The Water and The Time (Nile 1982)

2009-12-21T20:50:00.018+01:00

La vida pasa volant a la vora del riu. Val la pena perdre una estona per comentar les ùltimes novetats. Però la visió de l' aigua m'atrau. El corrent se sembla al temps, sembla que passa i que mai no el podràs atrapar, no el tornaràs a tenir mai més. Cap onada es igual que la següent, d'igual manera com tampoc l'anterior era igual a aquesta. I mentra hi reflexionava l'aigua i el temps, tots dos se m'estaven escapant a l'hora. ©aTx2010 (Nil Blau, Egipte)
Life happens quickly next the riverside. It's worth losing a moment to discuss the latest news.
But the sight of water attracts me. The flow of water seems to time, It pass and you will never catch it, you don’t ever return to have it. No wave is like the following; In the same way as the previous one was not like this. And while i was thinking, the water and the time both were slipped together. © aTx2010 (Blue Nile, Egypt)

Nebulae

2009-12-19T01:30:00.032+01:00

Nebulae es remou, tots estem expectants, sembla que es a punt de regirar-se, i per fi ho fa. Obre només un ull i el que sembla un intent desesperat per despertar, esdevé, en realitat en tot un espectacle. Nebulae fa un badall, s'incorpora sobre el colze esquerre mentre mira el Món des de d'alt, amb superioritat i amb parsimònia, com si ja tingués la feina feta, però el dia no ha fet més que començar. ©aTx2010 (Fet a casa, 2010)

Nebulae moved herself, all of we were expectant, it seems to be ready to turn about herself, and finally she do it. Open only one eye and that what looks like a desperate attempt to wake up, becomes reality in a fantastic scene. Nebulae makes a yawn, leans on left elbow watching the world from highest point, with superiority and parsimony, as if she had the job done complete, but the day has only just begun. ©aTx2010 (Homemade, 2010)

L'illa Misteriosa (La Cabana) / The Mysterious Island (The Cottage)

2009-12-18T20:59:00.023+01:00

Novament l'Illa Misteriosa. On va néixer el gel. Aquí la lluna va donar el primer petó a la terra, enmig del plor desconsolat de la glacera. Aquí s'insinua la grandesa y la magnificència.... I al mig hi ets tu, tan insignificant, tan fràgil, tan vermella. Tot desafiant la força dels cinc elements. ©aTx2010
Again the mysterious island. Where the ice were born. Here the moon kissed the ground for first time, crying in the middle of the glacier disconsolate. Here it can see the grandeur and magnificence .... And in the middle are you, so insignificant, so fragile, so red. Despite challenging the strength of five elements. ©aTx 2010

Thingvellir-Öxarárfoss

2009-12-16T14:48:00.001+01:00

Thingvellir-Öxarárfoss